L' obra:Al Cafè de la Marina, hi van els mariners a passar l’ estona. Es un lloc de pas entre la barcada i la casa, entre la casa i la barcada. De vegades, també hi van les dones dels mariners.
“Ves perquè hi venen al cafè les dones !..” . Doncs segur que a buscar-los, perquè entre “prisa” i “prisa”, sovint en fan un gra massa.
Però en el cafè, com en la vida mateixa, no tot son alegries.
El tràngol que està passant la Caterina desprès d’ haver hagut d’ anar a Colliure, no es una cosa que s’ oblidi fàcilment, i menys si els veïns no hi posen de la seva part. A pesar de tot, la noia del “Cafè de la Marina”, ben mirat ha fet el que vol el pare.
El “Cafè de la Marina”, es un bar de pescadors, de gent pobre, d’ un poble mariner del Alt Empordà.
L' autor:Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Dramaturg, periodista, novel•lista, memorialista, traductor, però, per damunt de tot, poeta. La utilització d'una llengua viva i rica, l'ús de recursos retòrics d'una gran plasticitat, i sobretot, la intenció de distreure, el van connectar amb el públic i el lector popular. Recompensat amb èxits teatrals clamorosos, com La corona d'espines (1930), L'Hostal de la Glòria(1931), El Cafè de la Marina (1933) o La Rambla de les floristes (1935). En el camp de la poesia cal destacar Cançons de rem i de vela (1923), El comte Arnau (1928).
Repartiment:
Libori (Ignasi Casanoves)
Caterina (Mª ângels Escalé)
Rosa (Montserrat Font)
Salvadora (Mercè Casany)
Rufina (Maira Vilaseca)
Rufí (Albert Santaulària)
Luard (Ferran Forcada)
Baldiri (Isidre Boixaderes)
Gracieta (Milo Vila)
Maria (Anna Lopez)
Rafel (Arnau Farrés)
Claudi (Josep Pujol)
Artista (Carme Vila)
Valent (Josep de Santos)
Bernat (Santi Paré)
Tià (Joan Sala)
Antonet (Jordi Font)
Gallaret (Roger Pradell)
Fitxa Tècnica:
Escenografia: X. Domínguez i Josep Arumí
Vestuari: Carme Vila, Espardenya Teatre.
Maquillatge i Perruqueria: IMMA
Taula de so: Miquel Colomo
Taula de llums: Jaume Parramon
Direcció: Josep Arumí i Jaume Parramon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada