Les tres germanes (any 2009)

L' obra:

Les tres germanes, en la celebració de l’aniversari de l’Irina, recorden la mort del seu pare fa també just un any. Els militars amics de la família assisteixen a la festa com en els anys anteriors. La presència de Verxinin fa que Maixa -abstreta en un estat de pessimisme i desolació a causa del descontent amb el seu marit- retorni a la vida que de feia temps li havia anat minvant. Olga, amb més experiència, consola Irina, la petita, en el seu desig d’anar a viure a Moscou. L’Andrei creu trobar en la seva estimada Nataixa la projecció d’un futur sensat i tranquil, lluny dels somnis en què viuen abstretes les seves germanes.

En el transcurs de l’obra, en diferents fases de la seva vida, podem veure com les coses a casa dels Prozórov transcorren sovint d’una manera diferent de com les han planificat, o voldrien que succeïssin.

L' autor:

dramaturg i autor de relats rus, és una de les figures més destacades de la literatura russa. Txèkhov va néixer el 29 de gener de 1860 a Taganrog, i va estudiar medicina a la Universitat Estatal de Moscou. Mentre encara estudiava a la universitat va publicar relats curts i escenes humorístiques en diverses revistes. Gairebé no va exercir la medicina a causa del seu èxit com a escriptor i perquè patia tuberculosi, en aquell temps una malaltia incurable.

La primera col•lecció dels seus escrits humorístics, Relats de Motley, va aparèixer el 1886, i la seva primera obra de teatre, Ivanov, es va estrenar a Moscou l’any següent. Gairebé a la fi de segle va conèixer l’actor i productor Konstantín Stanislavski, director del Teatre d’Art, de Moscou, que el 1898 va representar la seva obra La gavina (1896). Aquesta associació de dramaturg i director de teatre, que va continuar fins a la mort de Txèkhov, va permetre la representació de diversos dels seus drames en un acte i de les seves obres més significatives com: L’oncle Vania (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1904). El 1901 es va casar amb l’actriu Olga Knipper, que havia actuat en les seves obres.

Txèkhov va morir el 14 de juliol de1904.

Repartiment:

Jordi Font (Andrei Serguéievitx Prozórov)
Milo Vila (Natàlia Ivànovna la promesa d' Andrei ,després la seva dona)
M. Àngels Escalé (Olga)
Mercè Casany (Maixa)
Montse Font (Irina)
Josep Pujol (Fiòdor Ilitx Kuliguin, professor d’institut, marit de la Maixa)
Manuel Viver (Aleksander Ignàtievitx Verxinin, comandant de bateria)
Aleix Sala (Nikolai Lvòvitx Tusenbach, baró, tinent)
Jordi Vinyas (Vassili Vassilievitx Solioni, capità)
Joan Pujol (Ivan Romànovitx Txebutikin, metge militar)
Jesús Font (Alexei Petròvitx Fedòtik, sotstinent)
Josep Cassany (Vladimir Kàrlovitx Rode, sotstinent)
Joan Sala (Ferapont, guarda del Consell Provincial, vell)
Teresa Basas (Anfissa, vella mainadera de vuitanta anys)
Núria Vila (Jove criada)

Fitxa Tècnica:

Disseny escenografia: Xevi Domínguez
Construcció escenografia: L’Espardenya Teatre
Vestuari: L’Espardenya Teatre, El Cavall de Color
Maquillatge i Perruqueria: Estètica Imma
Il·luminació: Joan Arumí , Jaume Parramon
Fotografia: Ivan Raga
Regidor: Albert Viver
Traspunts: Imma Escalé
Taula de so: Josep Barcons
Direcció: Jaume Parramon

3 comentaris:

JPP ha dit...

Molta merda per les dues representacions !!

jaume ha dit...

N'estem molt contents del resultat de les dues representacions. La critica no professional, la bona, que és la de la gent que ens bé aveure de molt bona gana, ens diu que hem treballat molt bé, que els personatges estan molt ben aconseguits i que l'escenografia, dins de la seva austeritat, és molt representativa i et situa molt bé en l'ambientació dels espais on es desenvolupa l'ació. Potser algú, com a obra de Festa Major, hauria preferit veure una comèdia, però en general a tothom els ha complagut molt haver vist una obra tant bén el·laborada.
Ha estat un gran plaer, per nosltres, haver-nos acostat a Txejov.

JPP ha dit...

Jaume, coincideixo amb tu en la percepció que ha tingut la gent de l' obra. L’ únic "pro" que si pot posar a la representació i a un grup de teatre amateur com vosaltres, es que molta gent per la Festa Major espera riure, i això no te res a veure ni amb l’ obra ni amb la feina de tots vosaltres.

Jo personalment penso que té que haver-hi varietat en les representacions, i que no cada any es pot fer una obra còmica, sincerament crec que no es bo ni pels actors ni pel conjunt dels espectadors.

Tant de bó disposessiu de mès actors i temps, per fer dues representacions al any, desp`res segurament en podrieu garantir una de riure.