L’autor ens mostra en un escenari, aparentment incongruent, unes realitats viscudes per unes dones de classes socials diferents i amb uns problemes semblants. Des d’aquesta posició intenten trobar la manera d’entendre la vida.
La solitud de la cel·la les fa més sensibles al món del que han estat sepa rades; reflexionen, intenten entendre per què han arribat a parar allà, quin motiu va ser el que els va portar a fer aquella “bestiesa tant grossa”.
.... De fet, la Viqui només tenia la pistola a la mà, quina culpa en tenia ella que el seu company de robatori hagués disparat.
L’Elsa ja ho entén una mica més, és clar va ser ella, però potser era l’única manera d’acabar amb aquell malson. S’hi ha resignat i de segur que no podia ser d’altra manera, però aquelles quatre parets no donen peu a pensar en altres coses que en la seva filla, que s’ha quedat ben sola, segur que no li perdonarà mai que li privés i d’aquella manera del seu pare.
I la Sally, que no sap d’on ve però cada vegada té més clar cap a on va; però li és igual. Si no té futur tan és, una cosa menys per la que patir... És un món diferent. Han d’entendre la vida sense viure-la. Potser en el fons la vida només és a la manera com la vivim en la nostra imaginació, no com la vivim en realitat.
L’autor
Joan Roca Casals és un escriptor osonenc molt vinculat a Calldetenes. A més de viure-hi una bona colla d’anys, acostuma a fer aparèixer el nostre poble a les seves obres amb l’anagrama Senet de Llac. Es va
iniciar en l’aventura d’escriure amb una quinzena llarga de poemaris, quatre dels quals han aparegut publicats recentment amb el títol “Concert per a ploma i veus trencades”.
També ha escrit relats curts que ha agrupat en un llibre titulat “Entrebancs i capgirells”. L’any 2007 va veure publicada la seva primera novel·la: “Demà encara volaran les orenetes”, de temàtica juvenil i clarament influenciada per la seva professió de mestre. El mateix any va obtenir el Premi de Novel·la Curta Ciutat de Mollerussa amb l’obra: “Aquell capvespre”. Finalment, també s’ha atrevit a confegir una peça teatral, “Penombres”, amb la qual ha aconseguit el Premi Inicia’t de Badalona.
Repartiment:
Ma Àngels Escalé (Elsa)
Mercè Casany (Viqui)
Montse Font (Sally)
Albert Font (Guarda)
Montse Pradell (Infermera / auxiliar)
Fitxa tècnica:
Disseny escenografia: L’Espardenya Teatre
Realització escenografia: L’Espardenya teatre, Joan Sala, Aleix Sala,
Teresa Bassas,Josep Pujol,
Albert Viver, Jaume Parramon
Vestuari: L’Espardenya Teatre
Fotografia: Ivan Raga
Maquillatge Perruqueria: Estètica IM-MA
Traspunt: Imma Escalé
A la taula de so: Pep Barcons
A la taula de llums. Joan Arumí
Video: Santi Puig
Direcció: Jaume Parramon
1 comentari:
l'obre molt bona amb va agredar molt sobretot aquell final :)
Publica un comentari a l'entrada